Els prop de dos mil Pioners i Caravel·les han realitzat al llarg de la tarda cent quaranta descobertes i tallers simultanis impartits tant per entitats implicades en cadascun dels temes tractats com per talleristes independents. Així doncs, s’han treballat qüestions com la discriminació de gènere, el quart món, les minories ètniques, el racisme o el medi ambient. Els participants han anat circulant per quatre llocs diferents de la capital de l’Urgell (INS Alfons Costafreda, Espai Reguer, INS Manuel de Pedrolo i l’Hort del Barceloní) dividits en grups d’entre 25 i 30 persones, de manera que en cada moment hi ha hagut 25 grups per espai. A continuació, recollim la visió d’un dels talleristes de la tarda, acompanyada d’altres testimonis que han fet possible aquesta macrodescoberta.
La participació com a eina d’apoderament col·lectiu
Andratx Badia. Tallerista independent. Taller de democràcia participativa
Quan vaig decidir de proposar un taller per a l’activitat de tarda de Pioners i Caravel·les, vaig optar per un dels temes que més importància tenen en aquesta edat i que tot sovint passen absolutament menystinguts. La democràcia participativa és un concepte que supera el de democràcia estricta, li dóna una nova dimensió que, en una operació d’una certa paradoxa, li retorna el sentit etimològic de “poder del poble”.
Partint d’aquesta idea i de la necessitat de la separació de poders, l’objectiu era crear durant el taller una experiència que permetés reflexionar sobre aquesta qüestió i, sobretot, com portar-ho a la pràctica des de Pioners i Caravel·les. El debat, estructurat en tres fases, tenia com a propòsit final la creació d’un espai juvenil al municipi, com a resposta a una Iniciativa Legislativa Popular impulsada pel jovent, a través d’un joc de rol en què cadascun dels quatre petits grups havia d’interpretar un rol determinat (associació de veïns, grup ecologista, banda de música emergent, i patinadors i grafiters). La dinàmica, doncs, ha servit per posar al descobert —i que els nois i noies se n’adonessin— la poca cultura participativa que hi ha encara avui en la nostra societat i de la manca d’eines, per desconeixement o per desconfiança, per a crear espais que permetin treballar i debatre entre els ciutadans. De fet, em sembla que és greu que, tal com els mateixos participants han declarat de forma consensuada, ben sovint no se senten ni escoltats ni representats. I això és un toc d’alerta que no s’hauria ni d’ignorar ni de banalitzar.
És en aquest punt que el cau, com a escola de democràcia i com a motor de canvi, no només pren vigència sinó que es torna imprescindible. Necessitem, com a societat, espais en què infants i joves puguin reinvidicar-se i generar sinergies amb l’entorn perquè se’l facin seu i s’hi comprometin amb projectes transformadors que siguin acceptats i reconeguts per tothom. I, per aconseguir-ho, cal que hi hagi trobades com la Jamborinada, per connectar tota aquesta energia i per posar al centre del mapa que és en la participació infantil i juvenil on comença la força per moure el món.
Altres testimonis de la multidescoberta de Pioners i Caravel·les
“Es notava que els Pioners i Caravel·les ja havien fet feina prèvia a nivell d’unitat durant l’any. El fet que treballin en la coeducació, realment és un regal.” — Mari Muñoz. Tallerista independent. Taller sobre la desigualtat de gènere i l’amor.
“Cada cop que fas un taller et vas re-formulant preguntes. I jo crec que això ho genera també la Jamborinada. A més, al lema dels Minairons, “què farem, què direm?”, jo crec que hi podríem afegir també: “què pensarem?” Jo com a tallerista he tornat a pensar.” — Diana Díaz. Tallerista independent. Taller sobre la desigualtat de gènere i l’amor.
“He flipat de l’organització que hi ha aquí. Ha estat una megaproducció. Ens han rebut súper bé ens han donat totes les facilitats. Veus que els nanos estan tota l’estona en moviment, fent coses i és impressionant.” — Fernando Acosta. Tallerista de l’organització FETS – Finances ètiques
“Una gran trobada d’aquestes dimensions i que agrupi tanta gent diferent fa que es cultivi un esperit crític del món en el qual volem viure. Al final els canvis comencen per aquí.” — Elisabet Aznar. Tallerista de l’organització FETS – Finances ètiques